La història de la Platgeta va molt lligada a la història del port de l’Estartit, ja que va néixer com a consequència de la construcció del port.
Fins l’any 1959, l’Estartit era un poble de pescadors, ben arrecerat de tramuntana gràcies a la Muntanya Gran, però obert als vents de garbí i llevant. Quan s’esperaven aquests vents, les barques dels pescadors es treien de l’aigua i es deixaven a la sorra la platja, que s’estenia per tota la costa a sota Roca Maura.
La costa de sota la Muntanya Gran era pedregosa, i les barques hi podien fondejar devant però no s’hi podien arrecerar en cas de temporal de llevant.
Per millorar l’abric de la platja i defensar-la del llevant, l’any 1959 es va construir un petit dic, que va ser la base del dic del mig del port actual.
El dic, any 1959
Als anys 60 va començar a aparèixer el turisme per l’Estartit, i amb el dic ja construit, l’espai de sorra on s’avaraven les barques dels pescadors es va haver de compartir amb els turistes. La platja s’estenia, doncs, pràcticament des del dic del mig fins a l’actual Platja Llarga, seguint després cap a Griells i la desembocadura del Ter.
Els anys 60
Malgrat que el dic construït protegia una part de la platja dels temporals de llevant, el creixement del turisme i esports nàutics va fer necessària la construcció d’un port més abrigat, que protegís les embarcacions també dels vents de garbí. Així, l’any 1972 es va construir el dic de Garbí, i es varen fer les primeres dàrsenes de l’actual port.
El port, anys 70 i 80
L’any 1990 es va construir el dic de Llevant per tenir una millor protecció del port amb els temporals de llevant.
I de la construcció d’aquest dic de Llevant va néixer “LA PLATGETA”: al fons de la dàrsena exterior del port, on no hi havien amarratges, s’hi va anar acumulant sorra, formant una platja completament arrecerada de tramuntana i amb molt poca entrada d’altres vents, de forma que les aigües – força netes, ja que està molt aprop de la bocana del port – són sempre tranquil·les, formant un lloc esplèndid de platja per als més petits, i que ha esdevingut tot un símbol cívic de l’Estartit.
El port, anys 1992 – 2014
Com a reconeixement de la realitat de la Platgeta, es va establir una línia d’abalisament que la separa de la dàrsena exterior del port, establint un mirall d’aigua d’uns 12.000 m2 que garanteix una zona segura per al bany.
L’any 2013, Ports de la Generalitat va treure a concurs la nova concessió per a l’explotació de la dàrsena esportiva del Port de l’Estartit, incloent-hi algunes obres necessàries per a assegurar la protecció del port devant dels temporals.
El concurs el va guanyar el Club Nàutic Estartit, que serà el concessionari fins l’any 2044.
Gràcies en bona part a les accions de l’Associació, el Projecte Bàsic de Ports de la Generalitat indicava la situació de l’actual abalisament de la Platgeta i recollia, en diversos punts del redactat, que les obres s’havien de fer tenint en compte l’existència de la Platgeta i havien de garantir el mantenint de les condicions adequades per la seva continuïtat com a zona de bany, pel que feia a superfície i salubritat de l’aigua.
El Projecte Constructiu, publicat el 2 de gener de 2015, també contemplava la continuïtat de la Platgeta
Pel que fa a l’àmbit de la Platgeta, les obres han inclòs un allargament del dic de Llevant, que encara la fa més arrecerada dels vents de garbí.
Durant el periode octubre 2015 – maig 2017 s’han dut a terme les obres que més podien afectar la Platgeta.
Creiem que és just dir que la Platgeta s’ha mantingut i que fins i tot ha millorat, pel que fa a superfície de sorra i accés a l’aigua, respecte la situació que teniem abans de les obres. També s’han millorat els accessos, tant per la banda de l’Estartit com amb una nova escala pel costat del Molinet, i s’han millorat les dutxes.
Des de l’Associació seguim treballant per mantenir i millorar la Platgeta, en accessos, seguretat i salubritat de les aigües de bany. Ens preocupa especialment l’ordenació dels espais de sorra i terra i la convivència amb altres usos diferents del bany, per exemple activitats nàutiques.
La Platgeta de l'Estartit 